Buscador de tresors
 

 

     
       
 

"Potser és una coartada justificativa per a actituds un pèl obsessives o compulsives, però vull pensar que per a mi el col·leccionisme és sobretot una forma especial d'adquirir coneixements. I sempre he cregut que el coneixement, ni que sigui el de les petites inutilitats sense importància, és preferible a la ignorància".


"Les úniques col·leccions que tenen interès són aquelles que es fan amb objectes que un dia van ésser d'us corrent i que ara han esdevingut obsolets. Els objectes col·leccionables han d'haver tingut vida pròpia, han d'haver servit per a alguna cosa, han d'haver estat d'algú o haver circulat de mà en mà. Un objecte creat per a ser col·leccionat no té cap valor".

"Jo sempre explico -en broma- que tornava a casa amb bosses plenes de merda de vaca i que les estenia sobre la taula del menjador per poder anar buscant els petits coleòpters copròfags amb comoditat, sense haver d'estar ajupit al mig de la muntanya..."


"Em movia amb gust per les llibreries de segona mà, a on trobava títols descatalogats i novetats a preu de saldo. Vaig arribar al miler de llibres, després als dos-mil, als tres-mil... En aquest punt vaig fer un pensament: em plantaria als tres-mil i a partir d'aquest moment per cada llibre que entrés en sortiria un altre".

"Vam arribar a comprar més de cent cinquanta ampolles de cava i vam haver de buidar-les allà mateix, llençar el líquid a la claveguera i el vidre al contenidor. L'home es va quedar ben estorat de veure que nosaltres llençàvem el que ell ens havia acabat de vendre, quan potser pensava que ho volíem per fer sangria a l'estiu".

Fotografies a tot color- 180 pàgines - 20 euros

    COMPRA'L

 

"Hi va haver cops en què després de mesos de paciència al darrera d'una troballa, després de fer mitja dotzena de viatges a l'altra punta de Catalunya, sempre per obtenir la mateixa resposta "torneu la setmana que ve que he d'acabar d'endreçar el magatzem", la vegada que feia set, o vuit, o nou... descobríem que justament el dia abans, algú altre amb més sort s'ho havia emportat tot i potser per la meitat del que hauríem estat disposats a pagar nosaltres".

"En una ocasió em van oferir al Rastro de Madrid una Kodak del primer model que hi va haver en el format de Doble 8 mm.. Un aparell de 1932 pel qual me'n demanaven 35.000 pessetes (210 euros). Ja portava uns mesos comprant càmeres per Internet i el preu em va semblar clarament excessiu. De tornada, vaig buscar el model... I el vaig trobar per 1'95 dòllars!"

"De resultes del cop l'estanteria va caure cap endavant, va fer miques la vidriera de l'entrada i va llençar sobre l'acera gran quantitat de vidres i dotzenes d'ampolles trencades. Val a dir que vaig quedar gairebé assetjat. En un primer moment l'estanteria enderrocada m'impedia de moure'm i vaig haver de demanar ajuda per telèfon. Al cap d'una hora va arribar la brigada de neteja de l'Ajuntament que tot i ser una data tan senyalada, va fer la seva feina amb diligència i va tornar a deixar l'acera lliure. La sort va ser que en el moment de la caiguda no hi passés ningú"...